ENTREVISTA AMB SINGER PUBLICADA AL DIARI AVUI, 4 JUNY 2003
El controvertit filòsof defensor dels drets dels animals imparteix un
seminari a la Càtedra Ferrater Mora de Girona
Peter Singer reivindica alguns dels drets humans bàsics per als micos
Jordi Serrat
GIRONA
Animals com ara els micos haurien de veure reconeguts per a ells alguns dels
drets humans més bàsics. Així ho reivindica el pensador
Peter Singer, que és aquests dies a la Universitat de Girona.
L' assagista australià, autor del títol Animal Liberation, que
l'any 1975 ja va resultar polèmic en desafiar la visió antropocèntrica
arrelada al nostre món, continua lluitant per la seva causa. La seva
reivindicació a favor d'evitar el dolor de tots els éssers animats
podria ser àmpliament compartida; però l'equiparació que
fa en certs aspectes entre animals i homes xoca tant amb el fonament de les
religions com amb l'humanisme filosòfic.
Des de Girona, on imparteix aquesta setmana el seminari Ethics: a Utilitarian
Approach, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora dins la Facultat de
Lletres, Singer detalla els avenços conquerits a favor del respecte pels
animals. El Parlament de Nova Zelanda, per exemple, ha impulsat els últims
anys una llei que protegeix els ximpanzés, orangutans i goril·les
de ser objecte d'experiments o d'altres pràctiques cruels. A més,
a Europa també hi ha hagut progressos. Com recorda, el 2012 podria implantar-se
en la majoria de països europeus una mesura per evitar que els animals
de granja estiguin amuntegats en gàbies petites i que siguin sotmesos
a altres maltractaments. Vegetarià per convicció, Singer demana
que els homes deixem de veure els animals com a inferiors que utilitzem com
a dietes per menjar o com a objectes de circ i espectacle per divertir-nos.
Obstinat a reclamar la Declaració Universal dels Drets dels Grans Simis,
el mateix filòsof opina que les diferències intel·lectuals
entre, per exemple, l'home i el ximpanzé (compartim un 98 per cent d'ADN)
no justifiquen que els micos vegin trepitjats els seus drets: "És
clar que els ximpanzés no tindran mai dret a votar però tampoc
els nens voten. I tanmateix no per això retallem als infants molts dels
seus drets. Alguns drets bàsics humans, com el de no ser torturats, els
haurien de ser reconeguts".
Després de rebre algunes dures acusacions, Singer nega que ell hagi afirmat
que té més dret a la vida un animal adult que no pas un humà
nen, o més un animal que no un disminuït amb síndrome de
Down. "Tot això ho desmenteixo completament. Jo en cap moment dono
més importància als animals que a determinades persones",
remarca. "El que sí que dic és que cal considerar el patiment
de tots els éssers. I si un nadó neix amb discapacitats greus
que li ocasionen un dolor continu a ell i a la seva família, s'hauria
de plantejar d'acabar amb la seva vida".
Favorable a l'avortament, també subscriu l'eutanàsia activa si
es donen tres supòsits: la sol·licitud del pacient, l'existència
almenys de dos metges que aprovin la demanda del malalt i que el seu estat sigui
irreversible. Unes condicions que creu que és més fàcil
que acabin sent acceptades, sense que es cometin abusos, en països on hi
ha una Seguretat Social establerta que no als Estats Units, on la medicina és
sobretot privada.
Autor de l'opuscle Una esquerra darwiniana, Singer opina que l'home és
competitiu però també cooperant i que la cooperació pot
portar beneficis al conjunt de la societat. En el context actual de la globalització,
ignora si els humans tendirem a accentuar els nostres trets altruistes o seguirem
una lluita ferotge entre nosaltres. "No tinc la bola de vidre per saber
què passarà, suposo que hi haurà alts i baixos i viurem
moments amb més cooperació que d'altres", apunta. "Les
institucions socials haurien de mostrar que val la pensa cooperar. La globalització
té elements potencials perquè hi hagi més cooperació
però em sembla que no hi ha hagut prou esforços".
Crític amb Bush
Peter Singer viu als Estats Units, on treballa a la Universitat de Princeton.
La seva postura contrària a la guerra de l'Iraq li ha fet entomar més
d'un retret. Per exemple, després d'expressar la seva opinió discrepant
amb el conflicte bèl·lic a la cadena televisiva Fox, va rebre
un bombardeig d'e-mails de suposats patriotes nord-americans contestant-lo.
No per això es mossega la llengua per carregar contra "una intervenció
unilateral" que jutja com a "injustificada". "Una guerra
només es justifica quan un país és atacat o quan hi ha
necessitats humanitàries com va succeir a Rwanda i a Iugoslàvia.
A l'Iraq, tot i que Saddam és un personatge terrible, els últims
anys no semblava que hagués comès atrocitats", afegeix.
Singer titlla de "simplista" la teoria del xoc de civilitzacions de
Huntington entre Occident i l'Islam i veu maniqueu el discurs de Bush. Per això
està preparant un nou llibre sobre la política de l'administració
actual de la Casa Blanca que titularà El president del bé i del
mal. "El conservadorisme compassiu dels republicans dels EUA es basa que
ningú ha de quedar al marge del somni americà. Però després,
a l'hora de la veritat, aquest discurs es contradiu amb la política aplicada,
ja que Bush retalla els pressupostos dedicats a serveis socials", denuncia
Singer obertament.