Ramon Alcoberro
L’any 1978 la pel·lícula de terror “La nit de Halloween” de John Carpenter va obrir, sembla que d’una manera poc pensada, un canvi cultural impressionant. La commemoració de Halloween va deixar de ser un costum irlandès i nord-americà per convertir-se en moda global. La festa pagana (i supercomercial) desplaça l’imaginari de Tots Sants. Promocionada per grans empreses d’entreteniment massiu, Halloween està provocant una mutació cultural d’una importància simbòlica impressionant.
La festa de Tots Sants té una llarga història. En les primeres comunitats cristianes era un reconeixement als màrtirs i està documentada com a mínim des del segle Vè (a Síria). En els primers segles es commemorava el primer diumenge després de Pentecostès. L’any 835, però, la festa es va passar al primer dia de novembre perquè era el de la commemoració d’una antiga divinitat celta, Samhain, el déu de l’ombra, i perquè semblava més intuïtiu vincular l’ombra i la mort a la tardor.
També els romans commemoraven el dia de difunts a la tardor, menjant castanyes i fent panellets. El fet que Tots Sants substituís una festa pagana, va provocar que ja de ben antic alguns cristians la consideressin una commemoració secundària. De fet, Jesús va predicar l’esperança i la vida eterna, però les Esglésies cristianes més aviat van posar en relleu la por i la condemnació. Als vells novenaris (un novenari era un llibret d’oracions) les ànimes dels difunts demanaven ajuda als vius per arribar al cel prometent coses com ara : "Ditxosa serà la sort/ dels qui ens doneu adjutori/per eixir del Purgatori/ us valdrem en vida i mort". Però la retòrica “demodée” de les ànimes del purgatori i els laments esgarrifosos dels morts en pena avui no són cosa de l’església sinó del cinema. Siluetes de làpides, fantasmes fluorescents i zombis ocupen l’escena.
Cada cop més, la commemoració de Tots Sants i, especialment, la del Dia de Difunts, s’està trobant amb la “competència” comercial i simbòlica de la festa de Halloween importada de Hollywood via cinema. Però és important remarcar que hi ha una diferència bàsica entre aquestes dues festes dels morts: Tots Sants no pretén ser una festa tètrica; tampoc hi ha disfresses, ni es fan invocacions del món del més enllà, ni hi ha lloc per jocs infantils, bruixes o carabasses. Tots Sants és la festa dels respecte als morts i de l’esperança en la vida eterna, mentre que Halloween no mostra cap element de redempció o esperança. La diferència que hi ha entre Tots Sants i Halloween és la que hi ha entre el dolor contingut i la sàtira un punt cínica. En l’imaginari cristià Tots Sants no és una festa infantil, sinó profundament familiar i està força fora de lloc que algú pretengui fer brometa amb els morts que han de ser respectats en el seu repòs. Amb un mort no es pot jugar a “trick or treat”. Les pel·lícules amb escenes de profanació de tombes i de morts exhibint les seves misèries són del tot incompatible amb la tradició cristiana que considera els morts benefactors dels vius i intermediaris davant la divinitat.
Halloween s’ha fet moda i ha aconseguit que els infants l’adoptin. Això ens parla de la decadència del simbolisme cristià en la cultura europea i respon a un mecanisme de substitució cultural, recolzat en la publicitat intensiva. Les cultures dels països amb mitjans de comunicació i propaganda més potents produeixen fascinació i tendeixen a imposar els seus models símbols, provocant la pèrdua de tradicions autòctones i, en aquest cas, passant per sobre de la tradició mediterrània, que pel que fa al tema de la mort era molt més esperançada, com mostra, per exemple, el costum de portar flors als difunts. Som hereus d’una tradició de més de dos mil anys de castanyades i de visites en família als cementiris i Halloween empobreix la nostra tradició i ens converteix en una cultura que copia models aliens per comptes de produir símbols propis.
VEURE EN PAPER- SETMANARI EL TEMPS
http://www.eltemps.cat/ca/notices/2015/10/halloween-una-mutacio-cultural-12176.php