LA META DE L’EXISTÈNCIA HUMANA

 

 

Una declaració d’Albert EINSTEIN llegida en la Maimònides Jubilee Celebration (Nova York, abril, 1935)

El text d’aquest missatge, més enllà de la solidaritat amb els jueus perseguits pel nacional-socialisme, és interessant perquè traspua alguna de les idees bàsiques del mètode einstenià: D’una banda s’expressa un fort escepticisme respecte a la raó: Einstein sempre va creure que la vida bona, és a dir, la que estava moguda per ideals morals, s’originava en el sentiment i no en la raó. La raó forneix enteniment però no construeix la personalitat humana; i el líder ho és perquè aplega passions, no per la seva racionalitat. D’altra banda, Einstein considerava, a diferència de l’epistemologia neokantiana de la seva època, que el progrés científic provenia de la intuïció mental i de la consciència de la finalitat (el que en teoria de la ciència s’anomena “teleologia”) a diferència de l’èmfasi molt propi de la seva època en el paper dels mitjans. L’ideal d’harmonia i d’equilibri és el que, en el fons de tot, unifica la bona ciència o la bona vida. [R.A.]

La nostra època està orgullosa del progrés que s’ha fet en el desenvolupament intel·lectual de l’home. La recerca i la lluita per la veritat i el coneixement és una de les qualitats més importants de l’home; malgrat que sovint els qui menys lluiten siguin els que més aixequen la veu per mostra-se’n orgullosos. Certament no hem de convertir en Déu el nostre intel·lecte; té, per suposat, poderosos músculs, però li manca personalitat. No pot dirigir, sinó tan sols servir; i no és capriciós en l’elecció d’un líder. Es reflecteix aquesta característica en les qualitats dels seus sacerdots, els intel·lectuals. L’intel·lecte té un ull molt viu per als mètodes i els instruments, però és cec per als fins i per als valors. Per això no és estrany que aquesta ceguesa es trameti de vells a joves i que constitueixi una sòlida generació avui en dia.

Els nostres antecessors jueus, els profetes i les antigues nissagues xineses entengueren i proclamaren que el factor més important per tal de donar un sentit a la nostra existència humana era establir una meta: la meta de construir una comunitat lliure i feliç que a través de la seva lluita interior constant s’alliberi dels instints heretats de l’antisocialisme i de la destrucció. En aquest esforç els intel·lectuals són els qui poden oferir una més gran ajuda. El fruit de l’esforç intel·lectual, unit a la seva pròpia lluita en cooperació amb l’activitat creativa de l’artista, donen sentit i contingut a la vida.

Avui, tanmateix, dominen el món les més brutals passions i amb un desfici més gran que mai. Nosaltres, els jueus, una petita minoria a tot arreu i sense mitjans de defensa som exposats als patiments més cruels i àdhuc a l’aniquilació completa. L’odi que s’ha aixecat contra nosaltres rau en el fet que hem mantingut aquest ideal d’harmonia i de companyonia i l’hem expressat amb paraules i amb fets entre el millor del nostre poble.