Història de la filosofia grega - Història de la Filosofia medieval - Maquiavel - Montaigne- Galileu - Descartes - Ignasi - Hobbes - Pascal - Van del Enden - Spinoza - Empirisme (Locke) - Empirisme (Hume) - Mandeville - Il.lustració francesa (Montesquieu - Voltaire - Rousseau - La Mettrie- Sade) - Meslier - Kant - Fichte - Hegel - Kierkegaard - Feuerbach - Stirner - Marx - Utilitarisme (Mill) - Schopenhauer - Nietzsche - Filosofia de la Sospita - Freud - Durkheim - Weber - Kraus - Jaspers - Russell - Ayer- Wittgenstein - Popper - Feyerabend - Heidegger - Arendt - Anders - Jünger - Patocka - Korczak - Mounier - Rougemont - Escola de Frankuft - Benjamin - Jonas - Weil - Ellul - Mumford - Jankélévitch - Sartre - Simone de Beauvoir - Lévi-Strauss - Girard - Morin - Cioran - Foucault -Rawls - Sen - Habermas - Lorenz - Singer - Wilson - Macintyre - Zadeh - Georgescu-Roegen - Vattimo - Sloterdijk - Fukuyama - Pogge - Illouz - Rosa - Filosofia política - Utopies - Anarquisme - Liberalisme - Socialdemocràcia - Conservadorisme - Totalitarisme - Republicanisme - Ètica bàsica - Contra el relativisme -Empatia -Tecnoètica - Ètica i empresa - Decreixement - Bioètica- Neuroètica - Ètica Periodística - Ètica i ecologia - Ètica animal - Ecologia humana i Antropologia - Biopolítica - Darwin i l'ètica - Einstein i l'ètica -Africana - Guerra Justa - Ateisme - Laïcisme - Cristianisme - Religions del món - Sociologia bàsica - Filosofia de la història - Argumentació - Teoria del Coneixement - Teoria de Ciència - Història de la Psicologia - Contes per pensar - Vocabulari Filosòfic - Introducció a la Filosofia - Dossier Selectivitat

 

Darwin i la civilització - Una nota

 

 

 

A LA FILIACIÓ DE L’HOME (1871), Darwin explica que la selecció natural, en la mesura que ha facilitat el desenvolupament dels instints socials i l’augment correlatiu de les facultats racionals, ha deixat de ser el factor decisiu de l’evolució. L’extensió indefinida de la simpatia, dels sentiments afectius, de l’altruisme, de la solidaritat, de la moral i del sacrifici s’expliquen perquè els elements de la selecció cultural ocupen el lloc de la selecció natural.

De la mateixa manera la selecció natural va substituint la seva antiga funció eliminatòria per la funció antieliminatòria o inclusiva dels instints socials. En la mesura que la socialització i la cultura augmenten, els instints socials protegeixen i donen auxili als més febles. Per la cultura es curen malalts, reben ajuda els pobres i els qui pateixen, etc.

El conjunt dels principis, lleis i institucions que deriven de la selecció dels instints socials, Darwin els anomena ‘civilització’. Mitjançant la selecció dels instints socials (els animals amb més instint social tenen més probabilitats de sobreviure), i de tota una constel·lació de pràctiques racionals i afectives, la selecció natural ha acabat per ‘seleccionar’ la civilització que s’oposa a la selecció natural. De manera que l’exemplar malalt que en la natura moriria, en la cultura no només sobreviu sinó que ben sovint es reprodueix.

Aplicant els seus propis principis i sense ruptura, la selecció natural esdevingué selecció cultural, aconseguint no trencar l’arrelament naturalista de la cultura.   

 

TEXT:

‘Per important que hagi estat i segui encara la lluita per l’existència, pel que fa a la part més elevada de la natura de l’home hi ha altres factors més importants. Perquè les qualitats morals progressen, directament o indirecta, molt més gràcies als efectes del costum, a les capacitats de raonament, a la instrucció, a la religió, etc., que gràcies a la Selecció Natural; i es poden atribuir amb tot convenciment a aquests darrers factors els instints socials que han posat la base per al desenvolupament del sentit moral’. 

Charles Darwin a LA FILIACIÓ DE L’HOME I LA SELECCIÓ LLIGADA AL SEXE  [187 1], cap. XXI Resum general i conclusió.  

 

 

 

 

Tria autor/tema

Envia un email a l'autor