Història de la filosofia grega - Història de la Filosofia medieval - Maquiavel - Montaigne- Galileu - Descartes - Ignasi - Hobbes - Pascal - Van del Enden - Spinoza - Empirisme (Locke) - Empirisme (Hume) - Mandeville - Il.lustració francesa (Montesquieu - Voltaire - Rousseau - La Mettrie- Sade) - Meslier - Kant - Fichte - Hegel - Kierkegaard - Feuerbach - Stirner - Marx - Utilitarisme (Mill) - Schopenhauer - Nietzsche - Filosofia de la Sospita - Freud - Durkheim - Weber - Kraus - Jaspers - Russell - Ayer- Wittgenstein - Popper - Feyerabend - Heidegger - Arendt - Anders - Jünger - Patocka - Korczak - Mounier - Rougemont - Escola de Frankuft - Benjamin - Jonas - Weil - Ellul - Mumford - Jankélévitch - Sartre - Simone de Beauvoir - Lévi-Strauss - Girard - Morin - Cioran - Foucault -Rawls - Sen - Habermas - Lorenz - Singer - Wilson - Macintyre - Zadeh - Georgescu-Roegen - Vattimo - Sloterdijk - Fukuyama - Pogge - Illouz - Rosa - Filosofia política - Utopies - Anarquisme - Liberalisme - Socialdemocràcia - Conservadorisme - Totalitarisme - Republicanisme - Ètica bàsica - Contra el relativisme -Empatia -Tecnoètica - Ètica i empresa - Decreixement - Bioètica- Neuroètica - Ètica Periodística - Ètica i ecologia - Ètica animal - Ecologia humana i Antropologia - Biopolítica - Darwin i l'ètica - Einstein i l'ètica -Africana - Guerra Justa - Ateisme - Laïcisme - Cristianisme - Religions del món - Sociologia bàsica - Filosofia de la història - Argumentació - Teoria del Coneixement - Teoria de Ciència - Història de la Psicologia - Contes per pensar - Vocabulari Filosòfic - Introducció a la Filosofia - Dossier Selectivitat

 

 

ALGUNES PREGUNTES SOBRE EPICUR I L'EPICUREISME

 

 

1.- Per què diu Epicur (a la Carta a Pitocles) que cal fugir de la cultura?

Hi ha dues explicacions possibles a aquesta recomanació. D'una banda, la cultura és el nivell de l'abstracte i, per tant, del fals. "Cultura" vol dir que es produeix alguna cosa que no està en la natura i, per tant, la cultura -en tant que entitat abstracta- ens introdueix en el nivell de la falsificació.

D'altra banda, la cultura implica una certa idea de "superació" (o si es prefereix d'abolició) de tot l'anterior -i específicament de la natura- mentre que Epicur considera que, estrictament, res no supera mai res, simplement cada cosa i cada experiència és "diferent" (com la bicicleta es diferent del cotxe) però no superior.

2.- Per què Epicur és contrari a la retòrica i a la dialèctica entesa a la manera dels sofistes?

Perquè per a ell la filosofia, en tant que "medicina de l'ànima", forma part de la ciència. Per això cal començar coneixent la ciència física i la lògica com a passos previs per tal d'arribar a l'ètica. La retòrica i la dialèctica expliquen les relacions entre els homes, però no la relació -que és la més important- entre homes i naturalesa.

3.- Quina relació hi ha entre dialèctica i felicitat?

La felicitat epicúria consisteix a posar els homes en una relació d'amistat -i no de poder- tranquil·la i ordenada. Aquesta vida ordenada, feta d'amistat entre savis, no existeix en la naturalesa i demana, en conseqüència, un esforç humà. Cal enraonar per tal de portar una vida mesurada. Per tant, Epicur està a favor de la dialèctica en tant que esforç humà (en tant que diàleg), però en contra de la dialèctica tal com l'havia entesa Plató. Per a Plató la dialèctica era l'esforç de perfeccionament de l'ànima en el pas del sensible a l'intel·ligible. Senzillament, Epicur -com a materialista- no creu que hi hagi res superior (ni millor) al sensible

4.- Quin valor té l'amistat per a Epicur?

Si Epicur nega la política és perquè al seu temps "polític" s'ha tornat sinònim de "mentider", de "prevaricador"... Per a Epicur la política pot -i ha de- ser substituïda per l'amistat. Això respon la qüestió de l'utilitarisme epicuri. El que és de debò útil no és la política, sinó la relació d'amistat, l'única que pot restaurar la confiança entre els humans. L'amistat estableix una relació horitzontal i d'amistat entre els humans allí on la política imposa la violència.

5.- Per què serveixen, segons Epicur, la filosofia i la ciència?

En primer lloc, la filosofia no es pot separar de la ciència; i això Epicur ho troba obvi. És quan sabem que nosaltres estem fets d'àtoms que podem deixar, per exemple, de tenir por a la mort. Al principi de la Carta a Meneceu -com de la Carta a Heròdot- Epicur ho diu prou clar: filosofar i estudiar la natura serveix per a alliberar l'home. L'home no es pot alliberar de la por (por a la mort, als déus, a la malaltia...) si no és pel camí del coneixement. La fe esclavitza (cal recordar que la fe religiosa al seu temps consisteix en la iniciació als misteris òrfics i similars). Però el coneixement de la natura -a diferència del coneixement de les abstraccions culturals- ens allibera. Quan coneixem la naturalesa de les coses descobrim que no n'hem de tenir por, que al món no hi ha misteris... Per això serveixen la ciència i la filosofia: per a llevar-nos la por.

6.- Com s'origina la por, segons Epicur?

La por troba el seu fonament en la ignorància. Quan s'és ignorant i no s'entén el món es produeix una situació d'angoixa. Per això Epicur diu que la virtut suprema és el que anomena "ataràxia" és a dir la "no-angoixa". El que ens produeix angoixa és el sentiment de no saber què serà de nosaltres; per això quan descobrim que l'home, com totes les coses, no és res més que un conjunt d'àtoms, podem començar a desangoixar-nos. Possiblement les Màximes Capitals i les Sentències Vaticanes són frases que els epicuris se sabien per cor, en la mesura que recordar-les donava seguretat contra la por.

7.- En què s'assemblen i en què es diferencien estoics i epicuris?

Epicur no coneixia l'estoïcisme (que és un moviment que va durar fins l'època romana), només és contemporani de Zenó de Citium, el fundador de l'Estoa; però, potser, un filòsof poc significatiu en el conjunt d'un moviment complex i variat. Cal tenir present que, així com l'epicureisme quasi no evolucionà després de la mort del mestre, en canvi, l'estoïcisme és un moviment amb moltes aportacions i matisos diversos, especialment a l'època romana. Estrictament, per a Zenó, fer filosofia era adaptar-se al coneixement de les coses, saber que en les coses no hi ha "be", ni "mal, sinó "necessitat", ordre inevitable. Epicur pensa més o menys el mateix: tan sols es feliç qui s'allibera de les passions. La diferència està en què Zenó propugna assumir intel·lectualment l'estat de necessitat, mentre que Epicur no és intel·lectualista en absolut: no creu que la cultura ens faci superiors per a res, ni que ens doni més autodomini. El savi estoic més tòpic és un solitari, que assumeix en silenci el seu dolor. El savi epicuri, en canvi, menysprea el consol de la cultura i viu en l'amistat del Jardí.

Una diferència important està en la qüestió del iusnaturalisme. Els estoics creuen que la justícia té una essència universal: hi ha lleis naturals. En canvi, per a Epicur la llei la fan els homes.

8.- Què opina Epicur de la justícia?

Per a Epicur -gens platònic, sinó tot el contrari- la justícia no existeix com a tal, sinó que es construeix. No pertany, doncs, a l'ordre dels déus, ni és una idea pura (d'aquesta classe d'idees per a ell no n'hi ha en absolut!). Tampoc no té una essència universal. La justícia neix de les relacions mútues entre els humans: la justícia consisteix a no fer ni rebre cap mal. Més enllà d'aquest principi general, tota la resta depèn de les circumstàncies històriques, culturals etc., que poden ser diferents a cada país o a cada moment concret.

A Roma, com recordava Francesco Adorno, Cèsar va ser considerat "epicuri" no perquè es dediqués a la mala vida, sinó perquè havia desobeït la llei "natural" del Senat que li prohibia passar el Rubicó. Ciceró a les "Tusculanes" critica no només la filosofia epicúria sinó el fet que la teoria corromp l'ordre social "natural".

9.- Quan es parla d'Epicur sempre surt allò dels "porcs de la trujada d'Epicur", els plaers desenfrenats, etc. Però una aspiració d'Epicur era la tranquil·litat de la vida: En què consisteix el plaer per a Epicur?

El plaer és quelcom que s'esdevé en un instant. A cada instant de plaer hi ha tot el plaer. Consisteix en la mesura, en la construcció d'un ordre racional, en l'amistat... La coneguda imatge del "porc epicuri" és un tòpic sense fonament perquè el plaer epicuri és moderat. Més aviat la tasca de la filosofia és la de bastir el mon a partir de la "justa mesura". Per això critica les farteres i l'homosexualitat. Una cosa diferent és que Epicur, en tant que materialista, hagi estat sistemàticament desacreditat per les diverses esglésies i pel poder polític.

 

10.- El conegut aforisme de Marx segons el qual la llibertat és la consciència de la necessitat pot tenir relació amb Epicur?

Això de "la consciència de la necessitat", ressona més a estoic que a epicuri. De fet, sembla que prové de Spinoza que, a aquests efectes, era un racionalista de matriu estoica. Per a Spinoza la llibertat consisteix a alliberar-se de l'error i a reconèixer l'ordre; però això és estoic i no epicuri. Per a Epicur tot ordre és sempre provisional. Marx va escriure una tesi doctoral sobre Epicur que és important no tant pel que diu (en plena ortodòxia hegeliana) com pel que enceta: una reivindicació del materialisme. Pel demés, resulta temptador identificar la fraternitat del Jardí epicuri a la fraternitat d'una societat autènticament comunista i sense classes, on tots els humans fossin savis i amics.

Francesco Adorno diu que el més epicuri de Marx consisteix a haver descobert que la necessitat no és quelcom de tipus ideal: "la necessitat", no és una abstracció intel·lectual sinó -ben al contrari- quelcom de tipus estrictament material. No passar por, no passar gana, no passar fred significa plantejar el materialisme i la necessitat en l'àmbit del concret. Marx hauria recollit d'Epicur el convenciment que no hi ha cap necessitat de sotmetre's a la necessitat. Però per a Epicur la llibertat es troba en el Jardí, com una opció privada per tal de "viure amagat", mentre Marx reivindica la revolució com a acte social transformador.

 

Tria autor/tema

Envia un email a l'autor