COMENTARI
AL LLIBRE VII de LA REPÚBLICA – PLATÓ
[514 a – 518 b] El mite de la caverna
![](../imatges/platon.jpg)
El
mite de la caverna del Llibre VII de la REPÚBLICA, juntament
amb l’esquema de la línia (que tanca el llibre anterior),
són dues al•legories sobre el visible i l’invisible
i sobre el paper del coneixement en la vida dels humans.
El
mite de la caverna proposa una comparació molt treballada
en que cada element està destinat a clarificar un aspecte
de la condició humana. El seu propòsit és
alhora més ampli i menys tècnic que el de l'al•legoria
de la línia que el precedeix i la correspondència
de cada element amb l’ontologia i l’epistemologia
platònica no ha de ser cercat amb gaire precisió.
En
l'al•legoria de la línia hi ha quatre elements (eikasia-imaginació
/ pistis-creença en el món sensible – dianoia-enteniment
/ noesi-raó en el món intel•ligible) que no
es corresponen exactament tot i que s’hi acosten als quatre
elements del mite: les ombres projectades sobre un mur, els objectes
de la caverna, els reflexos de la llum a l’exterior i els
objectes del món extern. En tots dos casos es vol subratllar,
però, que el coneixement del Bé és un esforç
de perfeccionament de l’anima i que es demana un esforç
racional per passar de l’opinió (sensible) a les
Idees (intel•ligible).
La
interpretació del símbol del Sol i de la llum del
Sol com a imatge del Bé que il•lumina i dóna
sentit a totes les coses (com la idea de Bé dóna
Forma i sentit a totes les idees) no ha estat mai posada en dubte
pels comentaristes, però s’ha debatut molt sobre
si el mite fa referència al paper del Filòsof-rei
(el magistrat que ha purificat l’ànima i coneix el
Bé en tant que Forma pura) o si, per contra, s’està
fent referència un procés de coneixement que qualsevol
pot fer si es planteja el propi perfeccionament intel•lectual.
La
situació tan estranya dels presoners lligats a la caverna
no és explicada per l’autor ni se’ns justifica
a què sigui deguda. No se sap si estan allí per
algun càstig o si hi ha nascut. L’abandonament dels
presoners potser és un tema òrfic i pitagòric:
l’ànima està presonera del cos i, com s’explica
al diàleg Fedó, el món és, per així
dir-ho, la presó de l’ànima.
Aquesta
situació d’empresonament representa la condició
general de l’existència humana, considerada en la
seva manca de discerniment [o d’educació, «apaideusias»
(a2)] El tema de la caverna havia aparegut escadusserament en
la literatura grega en Homer i en Empèdocles (DK, 32; B120).
A l’Odissea (XI, 489-490), Ulises diu que preferiria ser
esclau d’un pobre granger i pastorejar els bous que viure
al món subterrani de les ombres: vinculada a l’Hades,
la caverna era el lloc de trobada amb els morts, de manera que
passar de la cova a la contemplació de la llum del sol
seria passar de la mort a la vida i de l’ignorància
al saber.
La
complexitat d’interpretació d’aquest fragment,
tradicionalment considerat el nucli de la REPÚBLICA prové
del fet que constitueix un resum de l’ontologia, de l’antropologia,
de l’epistemologia, de l’ètica i de la política
platòniques. Hi ha tant una exposició de la metafísica
com una lliçó sobre l’obligació del
filòsof a l’hora d’implicar-se en els problemes
de la ciutat.
1.-
Ontològicament, el mite ens explica què és
l’ésser i la seva perfecció (la Idea de Bé)
2.-
Epistemològicament, se’ns descriu com coneixem l’ésser
(per un perfeccionament de l’ànima) que progressa
del sensible a l’intel•ligible.
3.-
Antropològicament, en el mite se’ns presenta el sentit
últim de la vida humana com un procés de perfeccionament
del coneixement i de purificació, és a dir, d’alliberament
de l’ànima.
4.-
Èticament se’ns mostra la superioritat de la Idea
de Bé (que és representada com el Sol) com a guia
i sentit orientador de l’acció humana.
5.-
Políticamente es justifica el deure del filòsof
(que ha conegut la Idea pura) per vincular-se a la governació
de la ciutat, retornant a la caverna.
L'al•legoria
acaba amb una lliçó de valor (el savi que ha tornat
a la Caverna és mort pels presoners que prefereixen les
ombres a la llum), en què és fàcil reconèixer
un homenatge a Sòcrates.
![](../imatges/fitxerpdf.gif)