Karim Nader
(El Caire, 1967) és professor a la McGill University (Canadà)
i les seves investigacions en neurociències i, especialment,
els seus treballs sobre el fenomen de l’oblit estan obrint
un nou camí en la comprensió de fenòmens
com la falsa memòria, la construcció dels records,
etc. Els records són part essencial de la identitat humana,
però també poden convertir-se en una font de dolor,
d’angoixa, etc. Els ‘mals records’ (haver estat
víctima de violació o de tortura, d’un accident,
ser veterà de guerra, etc.), poden incapacitar greument
i impedir gaudir d’una la vida feliç, humana. Una
de cada tres persones que han patit maltractaments pateixen Trastorn
d’Estrès Posttraumàtic, per tant, resulta
important buscar formes de guarir-los.
L’any
1999, Nader va provar que els records, un cop formats, no es mantenen
necessàriament estables. La memòria podia ser ‘deslligada’
i ‘reconsolidada’ amb l’ajut de fàrmacs.
Segons la
tesi de Nader, els records de les males experiències poden
ser eliminats mitjançat l’ús de beta-bloquejadors,
un tipus de medicina inicialment desenvolupada per al tractament
de les malalties cardíaques. Una dosi de Propranolol (un
medicament per a la hipertensió) administrada al cap de
poc de l’esdeveniment traumàtic, aconsegueix reduir
les respostes fisiològiques que provocarà més
tard aquest esdeveniment.
El medicament
no pretén eliminar els mals records, però aconsegueix
reduir significativament el dolor agut dels records traumàtics
i les emocions danyoses que hi estan associades.
Segons Nader
el cervell emmagatzema els records d’una certa forma: en
una part s’hi guarda tota la informació conscient,
tots els detalls que recordem d’un cert esdeveniment, mentre
que a l’altre part del cervell s’hi guarda tot l’aspecte
emocional, tots els sentiments associats a aquests fets. El que
farien els betabloquejadors és actuar sobre la part emocional
del record traumàtic, però no la part conscient
del record. Per tant, no seriem, en absolut, cap mena de robots.
Però patiríem molt menys.
No es tracta
de suprimir les emocions amb una píndola, sinó d’eliminar
el poder destructiu d’un record i, com diu Nader, ‘convertir-lo
en un record que és dolent però és normal’.
Donat que cada dia prenem decisions basades en temors i en sentiments
sobre el que podria passar, els experiments de Karim Nader obren
un impressionant camp de recerques no tan sols en termes de teràpies
per a l’Estrès posttraumàtic, sinó
per a la comprensió de la vida quotidiana. I poden resultar
també decisius per al tractament de l’epilèpsia,
el trastorn obsessiu-compulsiu i, fins i tot, les addicions.
