Peter Singer (Melbourne, 1946) és, ara com ara, el filòsof
moral més conegut arreu del món i en l’àmbit
de l’activisme polític esquerranós cada
dia hi ha més gent que el considera l’hereu de
Noam Chomsky, tot i que el seus móns conceptuals siguin
prou diferents, perquè Chomsky és un llibertari
i antiestatista mentre Singer prové de la tradició
utilitarista i argumenta des d’una concepció antropològica
d’esquerra darwiniana molt incompatible amb la concepció
ingènuament bonista i d’arrel rousseauniana que
defensen Chomsky i els seus amics antiglobis. Singer no ha posat
mai en dubte el marc formal de la democràcia liberal
sinó que s’ha referit a la seva praxi insuficient
i a la contradicció entre els valors polítics
democràtics proclamats i a les restriccions reals i concretes
d’aquests drets en la vida de cada dia.
Singer és un filòsof acadèmic estricte
–catedràtic de bioètica a Princenton–
i la seva argumentació en favor dels drets dels animals
no humans arranca d’una concepció sobre la imparcialitat
i la igualtat que prové de Bentham i de l’utilitarisme
clàssic. Si el lector recorda que Bentham fou l’inspirador
ni més ni menys que de la Constitució de Cadis
en temps de la Guerra del Francès, és obvi que
l’argumentació de Singer recull la tradició
molt consolidada en l’àmbit del radicalisme democràtic,
la seva és una escola vella de quasi dos segles i prou
contrastada tant pels seus èxits com pels seus límits.
Peter Singer –que, per cert, va estar a la Càtedra
Ferreter Mora de la Universitat de Girona l’any 2003,
càtedra on també havia estat convidat Chomsky
anys enrera– és, en tota l’extensió
de la paraula, un filòsof pràctic; les seves idees
sobre l’alliberament animal, sobre els drets dels grans
simis, sobre el repartiment de la riquesa o sobre la guerra
d’Iraq no pertanyen només al petit nombre dels
interessats en debats teòrics sinó que depassen
l’àmbit acadèmic per a integrar una acció
política i social que, amb contradiccions i sovint incompresa,
va progressant lentament. El Projecte Gran Simi, organització
amb seu a Alacant que treballa per portar a la pràctica
les idees singerianes en l’àmbit dels drets dels
animals no-humans, ha aconseguit sensibilitzar diversos partits
polítics i està a punt de presentar-se al Congrés
una petició del grup socialista en el sentit de la defensa
dels drets dels no-humans.
Com a filòsof moral, la teoria de Peter Singer es fonamenta
en un concepte relativament senzill de divulgar que s’anomena
utilitarisme de la preferència. Molt en síntesi
això significa que una acció ha de ser considerada
bona quan maximitza les preferències i minimitza els
patiments del més gran nombre. Es tracta d’aprofundir
en la línia de l’afirmació programàtica
que va fer John Stuart Mill: una acció és correcta
en la mesura que tendeix a promoure la felicitat i incorrecta
quan tendeix a promoure el que Mill anomenava “el contrari
de la felicitat”.
Sense abusar gaire de l’embolic conceptual, això
vol dir que cap utilitarista no creu en coses com ara la “justícia
universal”, perquè el mot “justícia”
amaga un seguit de vaguetats terminològiques i és
simplement impossible de definir clarament. Es pot saber què
significa “imparcialitat” però ningú
no sap què vol dir “justícia”. L’utilitarista
considera fora de les possibilitats reals dels humans un bé
total, absolut i perfecte, que vindria a ser el de les utopies,
o el Regne de Déu per als creients. El que la tradició
utilitarista propugna és realitzar un bé possible,
potser modest però eficaç, que minimitza el patiment
i maximitza el benestar del més gran nombre; sabent que
una postura de “tot per a tothom” resulta simplement
irrealitzable. Ser ètic vol dir triar, i fer-ho imparcialment.
Això Singer ho expressa com a Principi d’igual
consideració d’interessos.
La reivindicació de drets per als animals no-humans
que Singer teoritzà a Alliberament animal (1975) arranca
d’una consideració imparcial de la quantitat de
dolor que hom podria estalviar tant si augmenta la pràctica
del vegetarianisme, com si, en una opció més senzilla
i factible, es milloren les condicions de vida dels no-humans
habitualment tancats en aquesta mena de camps de concentració
que s’anomenen granges industrials. Si a igual quantitat
de dolor li correspon un dret igual a l’evitació
del dolor, llavors hauríem de reflexionar seriosament
sobre la immensa a quantitat de dolor que l’extensió
del vegetarianisme evitaria, i sobre la quantitat de seriosos
perills per a la salut dels humans que hom podria estalviar,
com ara la grip del pollastre. Com diu el propi Singer, la defensa
del vegetarianisme (vegà, és la seva denominació
actual) està basada no pas en la crueltat que hi ha en
el fet de matar animals, sinó en el patiment sempre associat
a la cria i al sacrifici a gran escala d’animals no-humans
per tal d’alimentar poblacions urbanes. L’argumentació
de Singer és clara i de conseqüències òbvies:
si els animals no-humans pateixen i si patir és dolent
-dos fets pel que sembla prou evidents- llavors tot el que es
faci per tal d’evitar el dolor dels animals no-humans
maximitza la felicitat global de tots el vivents. Això
deixant de banda que disminuir el nombre de no-humans destinats
a ser assassinats per a l’alimentació humana ajudarà
també a disposar d’una aigua més neta, no
contaminada per purins, i permet orientar d’una manera
més equilibrada la producció agrària, en
disminuir la immensa quantitat de camps mal aprofitats per a
producció de ferratges i alimentació de bestiar
no-humà.
Un resum, massa apressat, de la teoria singeriana ha de posar
l’accent en tres mots clau: tota conducta moral ha de
ser racional (és a dir defensable amb argumentacions
lògicament coherents), ha de ser universalitzable (és
a dir, no puc esperar que algú accepti quelcom que si
jo estigués al seu lloc no acceptaria) i, sobretot, ha
de ser imparcial. Suposar que el dolor és menor perquè
el pateix un animal no-humà constitueix un atemptat a
la imparcialitat i a la igual consideració d’interessos
de tot el que és viu. Ahir no eren imparcials el racistes
i els sexistes; l’especisme (l’error de creure que
el dolor humà és més valuós que
el dolor dels no humans) obre, per a Singer, una nova comprensió
moral més universalista.
PUBLICAT A LA REVISTA ECOLOGISTA USERDA – SUPLEMENT
MENSUAL DE EL TRIANGLE; BARCELONA, GENER 2006.
