Introducció
L’antropologia filosòfica és a principis del
segle 21 una branca gairebé seca de l’arbre de la
filosofia. Arreu del món el mateix mot “antropologia”
està en una reculada espectacular, substituït per
una noció molt més imprecisa: “estudis culturals”.
Hi ha alguns motius que expliquen el perquè d’aquesta
davallada: el multiculturalisme que ha portat a dubtar a alguns
(bàsicament occidentals) de la substancialitat de la cultura,
el relativisme cultural que ha donat aixopluc al multiculturalisme
en impedir destriar d’una manera clara quins continguts
culturals cal trametre a les noves generacions i, finalment, el
poder unificador de la tècnica davant el qual un bon nombre
d’humans s’han sentit empetitits.
És
difícil preveure el futur que espera a l’antropologia
i si serà substituïda definitivament per l’etnografia
o pels estudis culturals, però en tot cas ha estat un intent
seriós i consistent d’elaborar una imatge unificada
i racional dels humans, mentre la massa dels “estudis culturals”
són un munt d’aportacions desiguals que van de l’etnologia
recreativa a la sociologia de les minories. L’antropologia
com a ciència unificada que partia dels fonaments biològics
evolutius i es plantejava el problema de l’home i la cultura
no té gran cosa a veure amb el museu de curiositats en
què s’han convertit els estudis culturals, expressió
del nihilisme occidental més patètic.
Aquests
apunts han estat preparats com un mil fulles, a còpia d’acumulació
de materials, producte de molts anys de preparar classes per al
batxillerat i de diversos seminaris que hem impartit. Han estat
elaborats des del convenciment que la naturalesa dels humans és
la cultura o, si es prefereix, que és el llenguatge abstracte
el que ens fa humans i que el mot “cultura” té
un sentit valoratiu que cal defensar contra la barbàrie.
Els homes són rossos o morenos per naturalesa però
es pentinen per cultura. Són grassos o prims per naturalesa,
però es vesteixen per cultura. I no totes les cultures
són iguals; n’hi ha que donen més llibertat
per a més gent i més progrés per a més
humans. Aquestes cultures són valorativament “millors”.
En
aquest sentit la cultura occidental –síntesi de Grècia,
el Cristianisme, la Il·lustració liberal i la Tecnociència-
exemplifica el bo i millor del que ha produït l’esperit
humà al llarg de mil·lenis d’evolució
i és la matriu de la cultura global que gràcies
a les telecomunicacions i a Internet s’expandeix arreu del
món. És evident que no tot el que produeix la cultura
occidental és bo (hi ha també contaminació,
malestar, opressió econòmica, etc.), com és
clar que cal defensar el missatge de les Llums d’una manera
dialogada i no per imposició i també és cert
que, com han retret els ecologistes, l’home a Occident està
massa allunyat de la natura. Però en els seus trets bàsics
la cultura occidental és el model cultural més perfecte
que ha elaborat la història humana. Fins i tot si el Déu
cristià fos una falsedat, cal reconèixer que la
cultura cristiana, matriu de l’Occident, ha engendrat l’Humanisme
i la Tecnociència. Certament també ha produït
dolor (Inquisició, sexisme...) i això mai no pot
ser passat per alt. Però el sentit inquisitorial i el sexisme
també es troben altres grans cultures que, tanmateix, no
han pogut produir ni un Newton, ni un Diderot, ni un Kant, ni
un Stuart Mill. Ni tan sols un Freud.
El
que es presenta no és cap recull exhaustiu; senzillament
oferim aquí una vintena de fragments d’allò
que potser algun dia podrem desenvolupar més curosament:
un “estat de la qüestió” en antropologia
filosofia i etologia (l’estudi de les societat animals més
clarificador per a l’estudi de les societats humanes). En
la mesura del possible hem procurat vincular-nos al programa de
primer de batxiller vigent ara mateix (2007) a Catalunya, per
tal que aquests materials puguin servir de complement o de síntesi
dels estudis bàsics de filosofia.
Júlia
TORRES – Ramon ALCOBERRO
