ÈTICA, ANIMALS I HUMANS
Centre Cultural La Mercè, Girona,
12 de juny de 2003; notes de la conferència pública
de PETER SINGER preses per Ramon Alcoberro
Peter
Singer durant la conferència. Girona, juny 2003
La meva preocupació pel tema dels animals no-humans, és
inseparable de l'evolució dels meus estudis filosòfics.
Com vostès saben vaig començar a estudiar filosofia
a Austràlia i vaig ampliar estudis posteriorment a Oxford.
Fa trenta anys o quaranta anys, a finals de la dècada del
1960, en el camp de l'ètica hi havia un creixement de l'interès
per temes aplicats. La guerra del Vietnam, el problema del racisme,
etc., significaven un canvi de perspectives també en filosofia.
Llavors
em va començar a interessar la qüestió de la
igualtat i la idea que: "tots els humans som iguals"...
La meva investigació filosòfica volia esbrinar en
quin sentit és correcte dir que tots els humans som iguals
quan, per experiència, veiem que difereixen en tantes característiques
(pes, alçada...).
En
aquell temps, la idea del vegetarianisme, per exemple, em resultava
estranya. Fa 30 anys quan algú deia que era vegetarià
ho argumentava per raons de salut o, en el cas d'alguns hinduistes,
per raons de religió. Eren, per dir-ho així, raons
instrumentals, externalistes. Però vaig conèixer
un estudiant a Oxford que ho era per raons diferents. Senzillament,
considerava que nosaltres, els humans, no tenim dret a explotar
els animals no-humans, ni a menjar-nos-els.
Això
em va fer reflexionar. Vaig començar a pensar: "¿per
què donem per suposat que nosaltres, els humans, tenim
dret a explotar els animals?"... Aquí hi havia, doncs,
dues línies d'investigació.
D'una
banda, quan pensem en la igualtat considerem que aquest és
un concepte positiu; observem que al llarg de la història
hi ha un creixement important del nombre d'individus que s'han
considerat iguals. La revolució francesa i el feminisme,
per exemple, amplien el nom d'individus que tenen dret a reivindicar-se
com a humans.
Però
la idea d'igualtat es pot considerar també des d'una esfera
diferent. Podríem considerar-la des d'un punt de vista
exterior a l'espècie humana (òbviament es tracta
d'un experiment intel·lectual, perquè mai no podem
deixar de ser com som). Llavors em va semblar important fer la
pregunta següent: "¿Què significa "igualtat",
quan considerem el concepte des del punt de vista de tots els
éssers "bio-" del planeta?"...
Als
animals no-humans els fem coses que no faríem als humans
(menjar-nos-els, usar-los per a espectacles o per a experimentació...).
Quan vaig començar a estudiar el tema em vaig adonar que
hi havia molta literatura filosòfica sobre el tema de la
igualtat entre humans, però que no es tractava la qüestió
en relació als no-humans. La qüestió era òbvia:
"per què donem per fet que els humans tenen dignitat
i els no-humans no en tenen"... i la resposta era que, en
la tradició filosòfica occidental, els humans són
"fins en sí mateixos", mentre que els animals
són mitjans.
Aquest
havia estat el plantejament de Kant per a qui els humans són
finalitats en sí mateixos perquè són autònoms,
mentre que els no-humans no són autònoms i, per
tant, només són mitjans. Però em va semblar
que el punt de vista kantià no era acceptable. Si tots
els animals tenim un sistema nerviós complex, i podem experimentar
dolor: ¿per què el fet de ser racionals ha de significar
uns interessos diferents als de no ser racionals? De fet, Bentham
ja hi havia estat en desacord amb la concepció instrumental
sobre els drets dels animals.
Si
una persona és d'origen africà o europeu, això
no afecta als seus interessos vitals que són els mateixos
per a tots els humans. Tots els humans tenim els mateixos interessos
i, per tant, tots tenim els mateixos drets. Però es fa
difícil d'acceptar que l'interès de "no patir
dolor" obligui a considerar també els no-humans sotmesos
al dolor (usats com a objectes en experimentació, per diversió,
per cacera...).
Hi
ha un prejudici que ha estat vigent durant segles i que prové
d'Aristòtil i del judeo-cristianisme. Ambdues són
teories "finalistes". Per a Aristòtil, allò
més baix ha de servir allò més alt (els bàrbars
als grecs i les dones als homes). En conseqüència
també els animals irracionals han de servir als racionals.
En el cas del judeo-cristianisme, Déu ha donat als humans
el domini (o millor: la potestat) sobre els no-humans. Però
aquestes dues posicions no són consistents amb el que ens
mostra el darwinisme.
Darwin
va mostrar que l'evolució no és de cap manera "finalista";
no està pensada per tal que "finalment" apareguin
els humans. Totes les formes vives evolucionen i "millor"
o "pitjor" vol dir -només- "més ben
adaptat", però no té un sentit moral. En conseqüència
l'idea que els animals són inferiors resulta insostenible.
En
la concepció utilitarista, que defenso, els interessos
de tots valen exactament igual i, per tant, han de ser tractats
exactament igual. Tots els interessos han de ser tinguts en compte
a l'hora d'actuar i els interessos bàsics (viure, no patir
dolor innecessari, ser lliure) són similars entre humans
i no humans.
Per
això prefereixo usar l'expressió "interessos",
abans que la més complexa de "drets" (que remet
a deures). Amb tot, defenso que els animals han de tenir drets
bàsics (vida, etc.) Això no significa haver de donar
als no-humans els mateixos drets que als humans, exactament de
la mateixa manera que tampoc no donem dret de vot als nadons però
els considerem amb drets.
Què
implica això respecte al tracte als animals?
Bàsicament
dues coses: que hem de tenir en compte els seus interessos bàsics
i comparar-los amb els nostres (no patir, no sofrir per pànic,
per ensopiment, per estrès..) i que no els podem considerar
instruments, prenent decisions sobre ells només amb condicionaments
econòmics.
En
essència -per acabar- crec que podríem considerar
si la forma com tractem els animals és la mateixa com tractaríem
els nostres propis interessos.
DEBAT
Jesús Ricart planteja el tema del 3r món davant
el dret dels animals.
Peter
Singer respon: El tema dels drets animals no és absolut.
Un dret val sempre i universalment i no pot ser impedit mai. Però
els drets dels animals no són absoluts i és per
això que prefereixo usar el mot "interessos".
No m'oposaria a què gent que necessita els animals per
a la seva supervivència (p.ex., en països àrids)
els utilitzi. L'únic que demanaria és que es doni
la millor vida possible als animals. I em preocupa que els països
del tercer món estan seguint models occidentals d'alimentació
i d'ús instrumental dels animals.
Pel
demés, els drets són globals i que es violin els
drets humans, cosa evident, no és argument contra reivindicar
els drets dels animals; no han d'anar uns després dels
altres perquè potser mai no es respectaran plenament els
drets humans i llavors mai no arribaríem als drets animals.
En tot cas, els drets han de ser harmònics.
Josep-Maria
Terricabras pregunta si hi ha límits en els drets dels
animals i si serien iguals els d'una papallona que els d'un gos.
Peter
Singer respon que no; però que -en tot cas- la pregunta
que cal fer és la de "si és un ésser
conscient?" i la de "si és un ésser que
pugui patir"?
Se
li pregunta a continuació pels zoològics i respon
que serveixen bàsicament per a la diversió del públic
i que són un desastre per als animals.
Sobre
les curses de braus respon que si es deixa d'anar-hi, això
no disminuirà la felicitat de la gent perquè poden
anar al futbol o al cinema sense fer mal cap animal. No només
els animals pateixen, sinó que amb els toros es potencia
una actitud que pot arribar a justificar que està bé
provocar patiment. Diu que no hi pot haver un Estat ètic
si accepta el patiment, com és el cas dels Estats que permeten
les curses de braus.
Se
li pregunta què faria si calgués matar 100 animals
per salvar 50 persones, per exemple en experimentació mèdica.
Respon que ell mai no ha dit que la vida d'un animal humà
i d'un animal no-humà valguin exactament el mateix, sinó
que cal oposar-se al dolor. En el cas de l'experimentació
mèdica no és imprescindible fer-la amb animals perquè
hi ha altres mètodes que funcionen. Si es pot fer un experiment
amb animals ha de ser sense provocar un patiment extrem però
cal tenir en compte que també hi ha patiment humà
i no només dels malalts sinó dels familiars.
Es
demana que si no hem dubtat a "matxacar" milers de persones
a Iraq, ¿com es pot esperar que tractem millor els animals?
Singer
respon que han mort 5.000 persones a Iraq i que moren 9.000 milions
d'animals en un any als Estats Units. Estic en complet desacord
amb el que hem fet a Iraq, però també continuem
essent molt cruels amb els animals.
Mise
Hinojosa li planteja si pot donar una paraula d'esperança
en aquesta utopia.
Singer
respon que no creu que sigui utòpic pensar que podem fer
progressos en el tracte als animals. Seria utòpic pensar
que podem aconseguir que tothom sigui vegetarià, però
cal anar pas a pas envers un objectiu molt més llunyà.
