Filosofia i Pensament Ramon Alcoberro amb la col·laboració de Júlia Torres i Canela

FRASES SOBRE PAU, VIOLÈNCIA I COMPROMÍS

Martin Luther King va escriure més de 1500 sermons i diversos llibres. Quan va rebre el Premi Nobel (1964) alguns dels seus llibres es van divulgar arreu del món. Es van traduir al català: La força d’estimar (1965) i El crit de la consciència (1968) i el seu discurs “Tinc un somni” és disponible a Internet. Recollim aquí algunes de les seves frases que fan pensar:

Les nostres vides es comencen a acabar el dia que callem sobre coses que ens importen.

La feblesa final de la violència és que es tracta d'una espiral descendent, que engendra el mateix que busca destruir. Per comptes de disminuir el mal, el multiplica. A través de la violència pot assassinar el mentider, però no es pot assassinar la mentida ni establir la veritat. A través de la violència pot assassinar qui odia, però no  es mata l'odi De fet, la violència només augmenta l'odi. La continuació de la violència per la violència multiplica la violència, afegint una foscor més profunda a una nit ja sense estrelles. La foscor no pot expulsar la foscor: només la llum pot fer-ho. L'odi no pot expulsar l'odi: només l'amor pot fer-ho.

El progrés humà no és ni automàtic ni inevitable... Cada pas cap a la meta de la justícia ha de menester sacrifici, patiment i lluita; els esforços incansables i la preocupació apassionada d’individus compromesos.

Allò que dóna l’autèntica mesura de l’home no és on se situa en moments de diversió i de conveniència, sinó on se situa en moments de repte i de controvèrsia.

Covardia fa la pregunta: és segur?

Conveniència fa la pregunta: és polític?

Vanitat fa la pregunta: és popular?

Però la consciència fa la pregunta: és correcte?

I arriba un moment que cal prendre una posició

que no és ni segura, ni política, ni popular;

però que cal prendre perquè és la correcta.

La no-violència és la resposta a les qüestions polítiques i morals crucials del nostre temps: a la necessitat que l'home superi l'opressió i la violència sense recórrer a l'opressió i la violència. L'home ha de desenvolupar per a tots els conflictes humans un mètode que rebutgi la venjança, l'agressió i les represàlies. El fonament d'aquest mètode és l'amor. Discurs d'acceptació del Premi Nobel de la Pau, Estocolm, Suècia, 11 de desembre de 1964.

Una nació que any rere any continua gastant més diners en defensa militar que en programes de desenvolupament social s'acosta a la mort espiritual. Cap on: caos o comunitat?, 1967

L'home va néixer en la barbàrie quan matar al seu company era una condició normal de l’existència. Es va dotar, però, d’una consciència. I ara ha arribat l’hora que la violència cap a un altre ésser humà ha de ser tan abominable com menjar una altra persona. Per què no podem esperar, 1963.

D'alguna manera aquesta bogeria ha de cessar. Hem d'aturar-la ara. Parlo com un fill de Déu i germà als qui pateixen i als pobres a Vietnam. Parlo per aquells que estan veient destruïda la seva terra, les seves llars destruïdes, la seva cultura desballestada. Parlo pels pobres d'Amèrica que paguen el doble de preu d'esperances frustrades a casa i de la mort i la corrupció a Vietnam. Parlo com a ciutadà del món, per al món tal com està estancat al camí que hem pres. Parlo com americà als líders de la meva pròpia nació. La gran iniciativa d'aquesta guerra és nostra. La iniciativa d'aturar-ho ha de ser la nostra. La trompeta de la consciència, 1967.

 —

Afirmo que qui infringeix la llei perquè la seva consciència la considera injusta, i accepta voluntàriament una pena de presó per tal que s’aixequi la consciència social contra aquesta injustícia, mostra, en realitat, un respecte superior envers el dret.

 —

La nostra generació no s’haurà de lamentar tant dels crims dels perversos com del silenci espaordidor dels bondadosos.

 —

La foscor no pot expulsar la foscor; només la llum pot fer-ho. L'odi no pot expulsar l'odi; Només l'amor pot fer-ho. L'odi multiplica l'odi, la violència multiplica la violència, i la duresa multiplica la duresa en una espiral descendent de destrucció ... La reacció en cadena del mal -odi engendrant l'odi, guerres que produeixen més guerres – s’ha de trencar, o ens submergirem en l'abisme fosc de l'aniquilació. La força d'estimar, 1963

 —

Hem après a volar com els ocells, a nadar com els peixos; però no hem après el simple art de viure com a germans.

 —

Em nego a acceptar la visió que la humanitat està tan tràgicament lligada a la nit fosca i sense estrelles del racisme i la guerra que el brillant estiu de la pau i la fraternitat mai no es pot fer realitat ... Crec que la veritat desarmada i l'amor incondicional tindran la paraula final.

 —

La pau autèntica no consisteix en la mera absència de tensions; és la presència de la justícia.

 —

La teva veritat augmentarà tant com sàpigues escoltar la veritat dels altres.

 

© Ramon Alcoberro Pericay