Filosofia i Pensament Ramon Alcoberro amb la col·laboració de Júlia Torres i Canela

Què vol dir “Evangeli”?

“Evangeli” significa  en grec “bona notícia”, “bona nova”. És la bona notícia del Regne de Déu, és a dir, l’anunci d’un missatge, la proposta de viure d’una determinada manera a partir de la convicció que Déu ens estima i ens ofereix vida eterna.

Podem adoptar dos punts de vista per entendre els Evangelis

 Els Evangelis des del punt de vista material són uns llibres sobre els quals es basa la fe dels cristians. Però des del punt de vista espiritual són un missatge, una bona nova, l’anunci de la fe.

Quan es parla d’Evangeli en el cristianisme hom es vol referir, per una banda, des del que s’anomena el punt de vista material, a un conjunt de llibres on s’explica la vida, els ensenyaments, la mort i resurrecció de Jesús des del punt de vista de la fe. Hi ha quatre Evangelis canònics, és a dir, acceptats per la tradició cristiana, Mateu, Marc, Lluc i Joan i alguns més que s’anomenen apòcrifs perquè l’Església no els va acceptar.

• Els Evangelis, des del punt de vista material recullen les paraules i els fets de Jesús, però interpretades per la comunitat on van ser escrits.

• És a dir, no són un llibre d’història sinó d’històries. No són un relat literal, sinó construït a partir de la predicació dels Apòstols i redactats literàriament.

• Podem dir que la seva composició és com el muntatge d’un film, amb una sèrie de seqüències que responen a les necessitats d’una comunitat.

• Els evangelistes disposaven d’una sèrie de documents (la Font Q i possiblement també altres materials) i els van organitzar, agrupant-los a partir de les circumstàncies dels seus lectors que volien entendre temes com ara: cal seguir guardant el dissabte com fa els jueus?, Quina relació hem de tenir amb els pecadors?, Com hem de tractar la riquesa, Què és l’essencial de la vida cristiana? etc.

Els primers cristians volien saber qui va ser aquell home que era Jesús i per a ells el Fill de Déu. Els Evangelis donen resposta a aquesta pregunta i ho fan mostrant que és al mateix temps un home amb poder (que fa miracles), però també un mestre de vida (que explica paràboles) i que és profundament humà, fins al punt d’acceptar la mort. En tots els Evangelis és central la mort i la resurrecció de Crist que és el centre de la fe del cristià.

Cap dels redactors dels Evangelis va conèixer directament Jesús. Els tres primers evangelistes (Mateu, Marc i Lluc) semblen haver-se format al voltant de Pau. El relat de Marc va ser escrit cap a l’any 70, Mateu i Lluc cap a l’any 80 i Joan, que prové d’una comunitat assentada a Síria va ser escrit cap a l’any 95. Les Cartes de Pau són cronològicament anteriors als Evangelis.

Però l’Evangeli també es pot entendre des d’un punt de vista espiritual: és un missatge d’esperança, de pau i amor que Jesús adreça a la humanitat sense distinció de races, sexes, etc. Per als creients cristians l’Evangeli no és un llibre d’història (o d’històries) sinó un model de vida.

Quan llegim el Nou Testament des d’un punt de vista espiritual trobarem el mot “Evangeli” usat en un doble sentit: D’una banda és una “bona notícia”, l’anunci d’una nova manera de viure, a partir d’una nova esperança:

Fets dels Apòstols 10:36 Ell va enviar la seva paraula als israelites, anunciant la bona nova de la pau que arriba per Jesucrist, el qual és Senyor de tots els homes.

1 Romans 1: 16,17 Perquè no m'avergonyeixo de l'evangeli, que és poder de Déu per a salvar tots els qui creuen, primer els jueus, i després els dels altres pobles. En l'evangeli es revela la justícia salvadora de Déu, en virtut de la fe i amb vista a la fe. Tal com diu l'Escriptura: Viurà el qui és just per la fe.

1 Corintis 1:17 Crist no em va enviar a batejar, sinó a anunciar l'evangeli, però sense recórrer a un llenguatge de savis, perquè la creu de Crist no perdi la seva força.

1 Corintis 15:1,5 Us recordo, germans, l'evangeli que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu. Fins ara us hi heu mantingut ferms, i per ell obteniu la salvació, si el reteniu tal com us el vaig anunciar; altrament us hauríeu convertit inútilment a la fe. Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut: Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures, i fou sepultat; ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, i s'aparegué a Cefes i després als Dotze.

Però la “bona notícia” estrictament és Jesús mateix.

Mateu 4:23 Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena

Marc 1: 14-15  Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia: --S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

Lluc 4: 16-20 I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: “L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn  de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor”. Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los: --Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.

Fets dels Apòstols 13:32 Nosaltres venim a anunciar-vos la bona nova que Déu havia promès als nostres pares i que ara ell, ressuscitant Jesús, ha complert en bé de nosaltres, els seus descendents.

 

 

 

 

 

 

 

© Ramon Alcoberro Pericay