Filosofia i Pensament Ramon Alcoberro amb la col·laboració de Júlia Torres i Canela

VOCABULARI DEL PRECARIAT, MATAT I TRAUMAT

 

Any 2020. La pandèmia provocada pel coronavirus covid-19 cau sobre la generació més jove, la que prèviament ja arrossegava les pitjors perspectives del mercat laboral des de 1929. Els zomers, la generació Z, castigada a ser la primera generació que des de finals del segle XVIII viu pitjor que el seus pares, rep un nou flagell. La precarització laboral s’alia amb la sobretitulació universitària i milers de joves que han estudiat durant molts anys es troben a l’atur i sense horitzó.

L’any 2017 un estudi de la UOC concloïa que el 28% dels graduats estan sobretitulats per a les feines que fan i des d’aleshores aquesta situació no ha parat de créixer. No hi ha feina i els joves “es traumen”. El món dels precaris (els “matats”) crea també el seu propi vocabulari, sovint adaptant formes de l’anglès. Des del poder econòmic la premsa divulga eufemismes que pretenen fer més “cool” i maquillar una experiència devastadora, però també els joves creen el seu propi vocabulari.

 

Coliving: en teoria és “una forma de vida col·laborativa”, la manera de viure de gent jove que suposadament “comparteix una casa per seguir intercanviant experiències laborals i vitals”. A la pràctica, significa compartir pis perquè amb un únic salari ja no és possible llogar-lo, i ni amb dos no es pot formar una família.

Dens/a: persona que fot rotllos que ni ell mateix es creu, generalment de caire polític. Argumentació molt complexa però inaplicable al món real. Veure “intensito”.

Doers: en anglès: “els que fan”, els apassionats pel seu treball que hi dediquen hores infinites i, en realitat són explotats de manera vil. El doer aguanta sense dormir per entregar una feina, penca com si fos l’amo... i cobra com un pringat.

Flexiseguretat: A la pràctica significa treballar en una empresa que et només reclamarà quan tingui pics de feina, però mai no et donarà contracte fix. A la pràctica implica una dependència absoluta respecte de la feina que és flexible però mai segura.

Fire: acrònim de “Financial Independence, Retire Early” en anglès que en català es tradueix  per “independència econòmica, jubilar-se aviat”. Suposat ideal de joves amb carreres superiors i executius, que dissortadament no podran realitzar mai.

Friganisme: en anglès 'free' (gratis) i 'vegan' (vegà). Moviment de gent que a la nit pren menjar caducat dels contenidors d’escombraries al voltant dels grans magatzems. També es parla de “dumpster dive”, que en català literalment significa ‘capbussar-se en la merda’ perquè els frigans per a recuperar menjar s’aboquen dins els contenidors. Es presenta com un moviment “ecològic”, de “vida frugal”, etc., per dissimular la misèria. Sovint els frigans també fan “nesting”.

Gratisfacció: treballar sense cobrar en una empresa només a canvi d’agafar experiència o de rebre una carta de recomanació. De vegades es diu “conveni de pràctiques” (i inclou un acord de l’empresa amb una universitat o escola per a no remunerar la feina). Vegi’s “salari emocional”.

Hamstered: algú intoxicat per alcohol o drogues. Anglicisme que s’usa només entre gent de classe alta.

Intensito: castellanisme, persona una mica deficient i pesada que tendeix a dramatitzar per tal que l’escoltin. Quan parla de política és un “dens” (veure).

Job hopping: en anglès “saltar d’una feina a l’altra”. Situació del jove precari que només troba treballs temporals i, en conseqüència, procura no implicar-se gaire en la feina perquè sap que esforçar-se no li servirà de res.

Job sharing: en anglès “feina compartida”, és a dir, que dos treballadors es reparteixen un únic salari. Sovint s’usa en multinacionals quan treballadors de països diferents participen d’un mateix projecte o quan un treballador sènior està a punt de jubilar-se i un de jove espera heretar el lloc de treball. En realitat els treballadors que hi participen acaben fent un munt d’hores no pagades.

Matat: desgraciat, tipus que fa una feina absurda i mal pagada, persona que es pot endevinar que no farà res en la vida. Es pot ser “matat” independentment de la titulació acadèmica.

Money anxiety: en català “ansietat monetària”; sinònim de “pobresa” però que, dit en anglès, en teoria no resulta tan ofensiu per als al·ludits.

Merdajob: treball mal pagat i que generalment només accepten persones sense estudis o immigrants i que condemna a una vida de “sinkie”. Cada vegada més graduats universitaris s’hi veuen abocats.

Nestings: en anglès, “nest” significa “niu”. Són els qui es queden a casa, estirats a sofà tot el cap de setmana, teòricament perquè no volen sortir, o perquè “es dediquen el temps a ells mateixos”, però que en realitat no poden sortir perquè no tenen ni cinc.

Proactiu: assalariat que s’anticipa al desitjos dels seus empresaris. També es diu de l’activitat d’autopromoció que el jove ha de fer per buscar feina. La pro activitat és un sinònim de “buscar-se la vida”.

Resiliència: Capacitat de recuperar-se quan les coses van mal dades. Virtut recomanada per la gent que té feina als treballadors precaris. Demanant-los resiliència en les maltempsades se’ls suggereix que tinguin esperança i optimisme a falta de tenir oportunitats.

Salari emocional: recompensa de la feina feta que no es paga en diners, sinó en “bon rotllo”, en “experiència que algun dia et servirà”, etc. De vegades es cobra en copets a l’esquena del capo, agraïments genèrics, estimació, etc. Algunes empreses inclouen entre les obligacions no pagades però emocionals les experiències de “team building” (vegi’s) i fer voluntariats “obligats” (per ex. a la Marató de TV3, etc.) o assistir a sopars d’empresa, etc. No és possible, però, pagar al super amb abraçades.

Sinkies: acrònim en anglès de “Single Income, No Kids”, que en català vol dir “ingrés únic i sense fills”. Fa referència a parelles joves que treballen tots dos però que, malgrat sumar dos salaris, pràcticament no arriben a final de mes. Els “sinkies” ingressen tan pocs diners que no es poden permetre tenir fills perquè el lloguer es menja els salaris. Als anys 80 del segle passat es parlava de “dinkies”, parelles joves que tenien dos bons sous però s’estimaven més no tenir fills per poder viatjar, donar-se capricis, etc. En canvi els “sinkies” són l’expressió de la pobresa juvenil.

Snatched: algú que va molt ben vestit i demostra que té diners; però també algú que argumenta d’una manera densa (és a dir, massa complicada).

Team Building: en anglès “team”  (equip) i “building” (construcció) en català “construcció d’equips”. Tècnica per motivar un grup d’empresa, generalment al sector de vendes, que inclou obligar els treballadors a participar en jocs col·laboratius i infantilitzats (anomenats “reptes”) que han de resoldre en comú. Qui no hi participa amb prou entusiasme és candidat a perdre la feina.

Techlasch: de l’anglès (“tech”, apocopa de “tecnologia” i “backlasah”, reacció negativa, cansament que experimenta un gran nombre de persones). Hostilitat a la tecnologia o a les grans companyies tecnològiques i afartament de les xarxes socials. Aquesta reacció contra el poder de les grans empreses tecnològiques resulta sovint molt intensa entre joves informàtics desencisats.

Traumat/a: algú que ha rebut una notícia forta o desconcertant. El qui reacciona amb perplexitat o se sent fora del seu ambient. Treballador precari quan porta temps sense feina. També persona no estimada de petit i amb mancances emocionals.

Trentanager : en anglès teenager és la persona que té entre tretze i dinou anys, l’adolescent. Per extensió un trentanager és un universitari amb diversos màsters i idiomes que viu amb els pares perquè no té feina fixa, ni perspectives i continua fent vida d’adolescents en la trentena.

Uberització: concepte format a partir del nom de la companyia Uber Technologies Inc, que ofereix serveis de transports privat a través d’una explotació brutal de taxistes sovint immigrants i sense drets laborals. Per extensió una societat “uberitzada” és la que només ofereix feines precàries. Així la banca “on line” i altres sectors s’estan “uberitzant” a marxes forçades.

Travacances: en teoria l’activitat de gent que no vol estar-se quieta a un lloc, ni subjecta a un horari. Gent que estan “avorrits horaris de 8 a 5”  que tenen feines i horaris discontinus. En realitat persones precàries que han d’agafar feines per dies amb horaris incerts. Fer “travacances” significa que t’emportes el portàtil a la platja, perquè no està permès desconnectar de la feina a l’empresa ni en caps de setmana, ni durant les vacances.

Wardrobing: en anglès “wardrobe” és guarda-roba. Comprar roba i tornar-la a la botiga després d’haver-la usat perquè no te peles per pagar-la. És una mena de frau menor que es fa sobretot amb productes de mig luxe que només s’haurien usat una vegada, per exemple en un compromís social, una festa, etc.

 

 

 

PRECARIAT

 

 

© Ramon Alcoberro Pericay