WALDEN: Alguns principis bàsics

Ramon ALCOBERRO

Self-reliance (1841) és el títol d’un llibre de Ralph Waldo Emerson (1803 –1882) que va exercir una gran importància sobre Thoreau.  En el pensament transcendentalista és fonamental la diferència entre self-reliance (autosuficiència) i conformity. La persona autosuficient és inconformista respecte als tòpics socials i fermament conforme amb la natura i amb la seva consciència. D’aquí la necessitat de la filosofia com a exercici espiritual que destria la conducta significativa respecte als tòpics socials conformistes. Hi ha alguns principis molt bàsics, expressats  gairebé en forma de manaments, que es fan presents en l’obra de Thoreau, i específicament al Walden, com a eines per reforçar la self-reliance.

Explora’t tu mateix: en altres paraules; no es tracta de viatjar lluny (Emerson deia que viatjar és el paradís dels ases) sinó de fer un viatge de coneixement al fins d’un mateix.  Establir-se a la cabana de Walden és l’ocasió de fer aquest viatge.

 Viure la vida que hom ha imaginat: anar en la direcció dels somnis que hom ha tingut, no ser infidel als somnis d’adolescència. Si hom ha fet castells en l’aire, això no significa que bastir-los un treball perdut. El que cal fer amb la vida és cavar a terra ferma els fonaments dels castells en l’aire.

Estima la teva vida: això és tant com “voler la vida que vol la vida”. Viure la vida com a creació, com a vida sense pecat amb el mirall de la natura. Aquesta positivitat és bàsica per no quedar aclaparat davant el poder.

Simplifiqueu, simplifiqueu: perquè allò que posseïm ens posseeix. Perquè simplificar i deixar fluir la vida és condició imprescindible per al gaudi. Simplificar té conseqüències: en la forma de viure i de tenir la casa, en l’alimentació, en la roba, també en la manera de llegir... pocs llibres però fonamentals i ben reflexionats. Com diu a Walden, “el luxe i el suposat benestar no tan sols no són indispensables, sinó que representen un obstacle positiu per a l’ascensió de l’espècie humana”.

Fes-te un cos perfecte: sobrietat, frugalitat, simplicitat, austeritat... es reflecteixen sobre el cos, perquè produeixen un cos sa, net, i una ànima impecable – val a dir sense pors i lliure.

 

Apunt realitzat a partir dels comentaris de Michel Onfray a  l’antologia de Walden publicada en francès per Librio-Flammarion, 2020, pp. 12-14.

 

 

© Ramon Alcoberro Pericay