1.- Ètiques Cognitives
‘Bo’ és una qualitat o una propietat de X
‘Bo’ descriu realment X
‘X és bo’ ens diu alguna cosa real sobre X
Són ètiques de la felicitat i de la naturalesa2.- Ètiques No-cognitives
‘Bo’ no és una qualitat ni una propietat natural de X
‘Bo’ no descriu realment X, com a molt descriu els sentiments o emocions que X em produeix
‘X és bo’ no aporta coneixement nou sobre X3.- Ètiques Teleològiques (o conseqüencialistes)
Tracten de determinar la finalitat ( el ‘sentit’) de la vida humana
El valor de l’acció es determina per imperatius hipotètics (‘si vols X fes N’)
Defineixen continguts de normes (‘fes X o N’)
Es cerca la felicitat a través d’un càlcul de conseqüències: utilitarisme
Es justifiquen a partir del ‘ser’, o de la naturalesa de les coses
Les representen Aristòtil, Epicur i els utilitaristes (Bentham, Mill)
4.- Ètiques Deontològiques (o dels principis)Tracten de determinar amb caràcter universal els principis que han de regir l’acció
L’acció es realitza ‘per deure’ (principi universal), moguda per la bona voluntat i a través d’imperatius categòrics, de manera que cap excepció no és possible
Defineixen la forma de les normes (que és un imperatiu categòric)
Es cerca la justícia; i s’apliquen màximes de valor universal, un principi no universalitzable (no vàlid per a tots i arreu) no pot ser moral
L’ètica no parla sobre el ‘ser’, sinó sobre l’haver de ser (deure)
Les representa bàsicament Kant5.- Ètiques Naturalistes
‘Bo’ és una qualitat natural de X, com plaent o útil
Accepten la fal·làcia naturalista (és legítim passar de ‘ser’ a ‘haver de ser’ / d’un ‘fet’ a un ‘deure’)
Són ètiques de la felicitat i de la naturalesa6.- Ètiques No-naturalistes
‘Bo’ no és una propietat o qualitat de X
No accepten la fal·làcia naturalista: els termes morals només es poden definir a partir de termes morals, (NO és legítim passar de ‘ser’ a ‘haver de ser’ / d’un ‘fet’ a un ‘deure’)
Finalment un terme ètic és indefinible, o només el podem conèixer per intuïció.
