Second slide

ALGUNES APORTACIONS DE LOCKE A LA FILOSOFIA POLÍTICA LIBERAL

1.- La novetat primordial de Locke consisteix a considerar l’individu sobirà com a subjecte de dret i no només com un subjecte corsecat per desigs violents i contradictoris (com el concebia Hobbes). La sobirania no pertany a cap grup, sinó a l’individu.  

2.- El subjecte de dret ho és en la mesura que la llibertat (entesa primàriament com la capacitat de moure’s, pensar i voler, però sobretot com a capacitat de preferir), constitueix una condició natural de la vida humana.  

3.- La llibertat, la propietat i la seguretat són drets naturals: formen part de la naturalesa de les relacions socials.  

4.- L’estat de naturalesa no és de cap manera un estat de desordre perquè està regulat pel dret natural.   

5.- L’individu en l’estat de naturalesa és lliure, però aquesta llibertat no significa que pugui fer el que vulgui. La llibertat està limitada pels preceptes derivats del dret natural i no es pot confondre amb la llicència. Per tant, en la natura no hi ha, per exemple, dret a robar; i qui roba pot ser castigat.  

6.- Els drets de l’individu en l’estat de natura no són contradictoris amb els que aconsegueix en la societat política. Els drets de l’estat de natura (naturals) precedeixen i fan possibles els drets del ciutadà.    

7.- L’estat de natura no és necessàriament un estat de guerra (com suposava Hobbes), sinó que mostra que els humans són capaços de col·laborar, d’autoorganitzar-se i autodeterminar-se àdhuc en absència d’Estat.  

8.- Per a Locke, la llibertat primordial de l’home (un dret natural) autoritza la resistència política davant qualsevol tirania o teocràcia que pretengui negar-los. S’entén per tirania un govern no consentit i abusiu.  

9.- El dret natural és la condició de vida autènticament humana. Té bàsicament una formulació negativa (no fer mal als altres, no ser impedit en les meves condicions de vida), com a salvaguarda d’un mateix.  

10.- Els drets només tenen sentit quan són recíprocs i quan el pacte és consentit. Però això no significa que el govern hagi de fer-se per consens, perquè aleshores una minoria podria bloquejar la decisió de la majoria. El govern ha de ser majoritari.

 

 

EN RESUM: LOCKE ELABORA UNA TESI CENTRAL DEL LIBERALISME CLÀSSIC EN OPOSICIÓ AL REPUBLICANISME QUE POSTERIORMENT DEFENSARÀ ROUSSEAU: PER A LOCKE L’INDIVIDU, EN RAÓ DELS DRETS NATURALS DE LA SEVA CONSCIÈNCIA, ÉS LA FONT DE TOTA AUTORITAT LEGÍTIMA.

 

PER A LOCKE L’INDIVIDU ÉS SOBIRÀ COM A TAL PER NATURALESA – NO COM A MEMBRE D’UN GRUP POLÍTIC. EL CONTRACTE SOCIAL, QUE ES BASA EN EL CONSENTIMENT, NO FONAMENTA ELS DRETS, SINÓ QUE ELS PERFECCIONA. I SENSE CONSENTIMENT NO HI POT HAVER GOVERN LEGÍTIM.